actualitatactualitatsubscripcióenllaços
Ubicació
Dades generals
Valors patrimonials
Realitat social
Candidatura
Pla de gestió
Implicacions/FAQ
Marc Legal
GaleriaInstitucionsBibliografia
EnglishhomeEmail

Recull bibliogràfic sobre la Vall del Madriu-Perafita-Claror

Patrimoni cultural

ALLISON PEERS, E., The Pyrenees. French and Spanish. Ed. G. Harrap ? Co. Ltd. Londres, 1931.
BARAUT, C. (1988): Diplomatari de les Valls d'Andorra (segles IX-XIII). 2 volums. Govern d'Andorra.
BERTHE, M., Le comté de Bigorre. Un milieu rural au bas Moyen Âge. SEVPEN. Paris. 1976..
BONHOTE, J.; CANTELAUBE, J. La forêt charbonnée: Histoire de forêts et impact de la métallurgie dans les Pyrénées ariégeoises au cours des deux derniers millénaires. Programme PIREN, Fra. M. Espa, rapport final. CNRS UMR 5602. Tolosa. Informe inèdit.
BONHOTE, J., Forge et forêts dans les Pyrénées ariégeoises. GEODE UMR 5602 du CNRS et Pyrégraph. Aspet, 1988.
BRUNET, M., Les pouvoirs au village. Aspects de la vie quotidienne dans le Roussillon du XVIIIème siècle. El Trabucaire. Perpinyà, 1998.
CANTELAUBE, J., "De la forge à bras à la forge à la catalane: évolution du bas fourneau de réduction directe du minerai de fer dans les Pyrénées ariégeoises”. Dins: Actes del 6è Curs d'Arqueologia d'Andorra. L'obtenció del ferro pel procediment directe entre els segles IV i XIX, pàg. 9-34. Govern d'Andorra. 2002.
CODINA, O.; BOSCH, J.M.; VILA, A., La farga Rossell. El zenit de l'obtenció del ferro pel procediment directe. Govern d'Andorra. 2001.
CODINA, O., De fer et de laine. Economie et société des vallées andorranes de la fin du XVIe au XIXe siècle, Tesi doctoral. Universitat de Perpinyà.. Inèdit. Perpinyà, 2002.
CHEVALIER, M., La vie humaine dans les Pyrénées ariégeoises. M. H. Thenin. París, 1968.
D. A. "Andorra", Dins Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya, vol. III. col. Àlbum Meravella. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona, 1930.
D. A., Memòries de la associació catalanista d'excursions científiques, vol. VIII, Barcelona, 1888.
D. A., Pays de Sault. Espace, peuplement, population. CNRS. París, 1989.
DAVASSE, B., Forêts, charbonniers et paysans dans les Pyrénées de l'est du Moyen Âge à nos Jours. GEODE, UMR 5602 du CNRS, Université Toulouse le Mirail. Tolosa, 2000.
ERSKINE, J., Un été dans les Pyrénées (1837). Loubatière. Portet-sur-Garonne, 1996.
FRANÇOIS, J., Recherches sur les gisements et le traitement direct des minerals de fer dans les Pyrénées et particulièrement dans l'Ariège. Carilian Gœury et V. Dalmont. París, 1843.
GALOP, D., La forêt, l'homme et le troupeau dans les Pyrénées- 6000 ans d'Histoire de l'environnement entre Garonne et Méditerranée. GEODE, UMR 5602 du CNRS, Université Toulouse le Mirail. Tolosa, 1989.
IZARD, V., Les montagnes du fer. Eco-histoire de la métallurgie et des forets dans les Pyrénées méditerranéennes (de l'antiquité à nos jours). Tesi doctoral. Université de Toulouse II, Tolosa, 1999. [Informe inèdit].
LLOVERA, X., "La feixa del Moro (Juberri) i el Neolític mig-recent a Andorra", dins Tribuna arqueològica, pàg. 15-24. 1985-86.
MAS, C., Història de la farga. Pagès editors. Lleida, 2000.
PAILHES, C., Du Carlit au Crabère. Terres et hommes de frontière. Conseil Général de l'Ariège. Foix, 2000.
POUJADE, P., (Identité et solidarité dans les Pyrénées. Essai sur les relations humaines (XVIe - XIXe siècles). Pyrégraph. Aspet, 2000.
RENDU, C.; CAMPMAJOR, C.; DAVASSE, B. et al. “Premières traces d'occupation pastorale sur la montagne d'Enveig”. Dins Travaux de Préhistoire Catalane, 8. pàg. 35-43.
RENDU, C.; CAMPMAJOR, C.; DAVASSE, D. et al., "Archéologie pastorale et histoire de l'environnement en haute montagne: l'apport des datations radiocarbone”. Dins 3ème Congrès International C14 et Archéologie, Lyon, 6-10 abril 1998, Revue Archéométrie, 13 pàg., Lyon, 1998.
RENDU, C., "La question des orris à partir des fouilles archéologiques de la montagne d'Enveig (Cerdagne)". Dins Le paysage rural et ses acteurs, pàg. 245-278. Presses Universitaires de Perpignan. Perpinyà, 1998.
RICO, Ch., Pyrénées romaines. Essai sur un pays de frontière (IIIe siècle av. J. C. - IVe A. P.). Biblioteca de la Casa Velázquez, 14, Madrid, 1997.
SANLLEHY, M.A. “Le Val d'Aran: la frontière et les frontières”. Dins: Pays pyrénéens et pouvoirs centraux. Association des amis des archives de l'Ariège. Foix, 1993.
SOULET, J.F. La vie quotidienne dans les Pyrénées sous l'Ancien Régime, du XVIème au XVIIIe siècle. Hachette. París, 1974.
VIADER, R. Pouvoirs et communautés en Andorre (IXe - XIVe siècles). Tesi doctoral. Université de Toulouse le Mirail. Tolosa, 2000.
VIVIER, N. Propriété collective et identité communale. Les biens communaux en France 1750-1914. Publications de la Sorbonne. París, 1998.
WORONOFF, D. "Forges prédatrices, forges protectrices". Dins R.G.P.S.O., pàg. 213-218. París, 1984.
YÁÑEZ, C.; MALGOSA, A.; BURJACHS, F. et al. El món funerari del V mil•leni a Andorra: la tomba de Segudet (Ordino). Cypsela, 12 (en curs d'edició).
ZINK, Clochers et troupeaux. Les communautés rurales des Landes et du Sud-Ouest avant la Révolution. Presses Universitaires de Bordeaux. Bordeus, 1997.

 


Patrimoni natural

ADN (ASSOCIACIÓ PER A LA DEFENSA DE LA NATURA), Andorra Natura. CD-ROM, 4 idiomes. Fundació CaixaBank, Comissió Nacional Andorrana per a la Unesco i Govern d’Andorra. Andorra la Vella, 2000.
ADN (ASSOCIACIÓ PER A LA DEFENSA DE LA NATURA) Atles dels ocells nidificants d’Andorra / Atlas of the Breeding Birds of Andorra. Coordenades Lambert 1x1. Govern d’Andorra i Andbanc. Andorra la Vella, 2002.
AMAT, F.; ROIG, J.M., Atlas dels amfibis i rèptils d’Andorra. Coordenades Lambert 5x5. Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient, Govern d’Andorra. 2001. [Informe inèdit].
ANDRE, M. F., “Les glaciaires rocheux du Spitsberg central et nordoccidental”. Dins Révue de Géomorphologie Dynamique. 41-2: 47-63. 1992.
ARGELICH BARÓ, J.; PALAU PUIGVERT, J., “Necessitats de la recerca en matèria de biodiversitat a Andorra”. Dins Andorra i l’aprofitament dels recursos naturals, pàg. 165-190. Actes de la XI Diada Andorrana a la UCE. SAC (Societat Andorrana de Ciències). Andorra la Vella, 1999.
ARGELICH BARÓ, J.; PALAU PUIGVERT, J., “Àrees d’importància nacional per als ocells d’Andorra”. Dins Atlas dels ocells nidificants d’Andorra, pàg. 304-329. ADN. Govern d’Andorra i Andbanc. Andorra la Vella, 2002.
AYMERICH, P., Distribució de l’almesquera (Galemys pyrenaicus) al Principat d’Andorra. Fase I. BIOCOM SL – Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient. Govern d’Andorra. 2002. [Informe inèdit].
AZUAGA, T.; GÓMEZ-BOLEA, A., “Líquens d’Andorra terrícoles, humícoles i muscícoles de l’estatge alpí”. Dins Hàbitats, 1: 30-38. 2000.
BERNARD, L., Recerques geomorfològiques sobre els plans del sud d´Andorra. Institut d´Estudis Andorrans. Centre de Perpinyà. Perpinyà, 1987.
BERTRAND, A., Atlas preliminaire des mollusques terrestres et aquatiques d’Andorre. Coordenades Lambert 5x5. Associació per a la Defensa de la Natura (ADN). 2000. [Informe inèdit].
BERTRAND, A.; MÉDARD, P., Les ratapenades d’Andorra. Monografies de l’ADN, 1. Associació per a la Defensa de la Natura (ADN). Andorra la Vella. 1999.
BESCHEL, R.E., A project to use lichens as indicators of climate and time. Arctic, 10-1: 60. 1957.
BOLÒS CAPDEVILA, M., La vegetació d’Andorra. Col•lecció Monografies de geografia, 2. Ministeri d’Educació, Joventut i Esports. Govern d’Andorra. Andorra la Vella, 1996.
CARTER, R.; LEROY, S.; NELSON, T.; LAROQUE, C.P.; SMITH, D.J., “Dendroglaciological investigations at Hilda Creek Rock Glacier, Banff National Park, Canadian Rocky Mountains”. Géographie physique et Quaternaire, 50: 365-371. 1999
CLAMENS, A.; COMINELLI, C. Camí del Madriu. Col•lecció Pas a pas per Andorra. Associació per a la Defensa de la Natura (ADN) i Crèdit Andorrà. Andorra la Vella, 1997.
CREUS, J. “Tendencia secular de la temperatura del mes de mayo en el Pirineo Oriental”. Notes de Geografia Física, 20-21: 41-49. 1991.
CHEVALIER, M., Andorra. Barcelona, 1925.
CHUECA CIA, J.; JULIAN ANDRÉS, A., “Datación de depósitos morrénicos de la Pequeña Edad del Hielo. Macizo de la Maladeta”. Dins A. Pérez Alberti et al. (Eds.), Dinámica y evolución de medios cuaternarios, pàg. 171-182. Xunta de Galicia. Santiago de Compostela, 1996.
DALMAU AUSÀS, J.; MARINÉ BELLIDO, R., Estudi de la diversitat ornítica dels boscos andorrans. Secretaria d’Estat de Medi Ambient, Govern d’Andorra. 1997. [Informe inèdit]
DALMAU AUSÀS, J.; ROQUET PORTELLA, P. Mapa Forestal del Principat d’Andorra. Departament de Medi Ambient, Govern d’Andorra. Andorra la Vella. (1997):
ESTEBAN AMAT, A., “Primeres dades sobre l’evolució de la vegetació a la vall del Madriu durant l´Holocè superior”. Annals 1993, pàg. 38-49. Institut d´Estudis Andorrans. Centre de Barcelona. Barcelona, 1993.
ESTEBAN AMAT, A., Análisis del paisaje durante los últimos 10000 años en las montañas del Mediterráneo occidental: ejemplos del Pirineo Oriental y Sierra Nevada. Tesi Doctoral. Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional. Universitat de Barcelona. Barcelona, 1995.
FOLCH GUILLÉN, R., (coord.) El patrimoni natural d’Andorra. Els sistemes naturals andorrans i llur utilització. Ketres Editora. Barcelona, 1979.
GÓMEZ ORTIZ, A., “Mapa geomorfològic de la vall del Madriu. Formes glacials i periglacials”. Annals 1990, pàg. 13-34. Institut d´Estudis Andorrans. Centre de Barcelona. Barcelona, 1990.
GÓMEZ ORTIZ, A., El relleu d´Andorra. Morfologia glacial i periglacial. Ministeri de Educació, Joventut i Esports. Govern d´Andorra. Andorra la Vella, 1996.
GÓMEZ ORTIZ, A.; SHULTE, L.; SALVADOR FRANCH, F., “Contribución al conocimiento de la deglaciación reciente y morfología asociada del Corral del Veleta (Sierra Nevada)”. Cadernos do Laboratorio Xeolóxico de Laxe, 21: 543-558. 1996.
GÓMEZ ORTIZ, A. “Andorra, un mosaic de paisatges que cal preservar”. Andorra. Anuari socioeconòmic 2001, pàg. 126-134. Banca Privada d’Andorra (BPA). Andorra la Vella, 2001.
GUIXÉ COROMINES, D., Els mamífers carnívors d’Andorra. Avaluació dels sistemes de mostreig i estudi de la distribució, abundància i requeriments ambientals de les espècies presents. Associació per a la Defensa de la Natura (ADN), amb el suport del Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient del Govern d’Andorra. 2002. [Informe inèdit].
LLOBET, S., El medio y la vida en Andorra. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Juan Sebastián Elcano. Barcelona, 1947.
MATEO GARCÍA, M., “El sector sudoriental de la Vall del Madriu: el sistema de circs glacials”. Annals 1992, pàg. 30-32. Institut d’Estudis Andorrans. Centre de Barcelona. 1992.
MATEO GARCÍA, M., “Introducció a l’estudi del règim tèrmic de la Vall del Madriu”. Annals 1993, pàg. 88-102. Institut d’Estudis Andorrans. Centre de Barcelona. 1993.
MATEO GARCÍA, M., “La vegetació de la vall del Madriu”. Annals 1994, pàg. 13-37. Institut d’Estudis Andorrans, Centre de Barcelona. 1996.
MATEO GARCÍA, M., “El método de datación liquenométrico. La curva de crecimiento del Rhizocarpon geographicum establecida para el valle del Madriu (Andorra)”. Dins Procesos biofísicos actuales en medios fríos, pàg. 327-346. Publicaciones de la Universitat de Barcelona. 1998.
MATEO GARCÍA, M.; GÓMEZ ORTIZ, A., “Oscilaciones climáticas en el Holoceno histórico. La Pequeña Edad del Hielo en el valle del Madriu”. Dins Procesos y formas periglaciares en la montaña mediterránea, pàg. 81-96. Instituto de Estudios Turolenses. Teruel, 2000.
NINOT, J.M.; CARRERAS, J.; CARRILLO, E.; FERRÉ, A., Avaluació de l’interès naturalístic d’Andorra. Centre de Biodiversitat, Institut d’Estudis Andorrans. 2002. [Informe inèdit].
NINOT, J.M.; CARRERAS, J.; CARRILLO, E.; FERRÉ, A., Mapa dels Hàbitats d’Andorra, escala 1:25.000. Centre de Biodiversitat, Institut d’Estudis Andorrans. 2003.
PALAU PUIGVERT, J.; ARGELICH BARÓ, J., Natura i ecoturisme a Andorra: una opció de futur. Crèdit Andorrà. Andorra la Vella, 1996.
PALOMAR MOLINS, J.; ROS VISUS, X.; AMORÓS BALLESTERO, M.; TURU MICHELS, V.; NARANJO MARTÍN, X.; FERNÁNDEZ TERRÓN, J. Estudi de sòls de la Vall del Madriu. BIOTOP. Comú d’Escaldes-Engordany. 1998.[Informe inèdit].
PRAT, M., Montagnes et vallées d´Andorra. Étude geomorphologique. Tesi doctoral. Université de Bordeaux III. Institut de Géographie. 1980.
SOLÉ SABARÍS, L., Mapa geológico de Andorra (1/5000). Instituto de Estudios Ilerdenses. Lleida, 1947.