|
|
           |

Recull bibliogràfic sobre la Vall del Madriu-Perafita-Claror
Patrimoni cultural
ALLISON PEERS, E., The Pyrenees. French and Spanish. Ed.
G. Harrap ? Co. Ltd. Londres, 1931.
BARAUT, C. (1988): Diplomatari de les Valls d'Andorra (segles
IX-XIII). 2 volums. Govern d'Andorra.
BERTHE, M., Le comté de Bigorre. Un milieu rural
au bas Moyen Âge. SEVPEN. Paris. 1976..
BONHOTE, J.; CANTELAUBE, J. La forêt charbonnée:
Histoire de forêts et impact de la métallurgie
dans les Pyrénées ariégeoises au cours
des deux derniers millénaires. Programme PIREN, Fra.
M. Espa, rapport final. CNRS UMR 5602. Tolosa. Informe inèdit.
BONHOTE, J., Forge et forêts dans les Pyrénées
ariégeoises. GEODE UMR 5602 du CNRS et Pyrégraph.
Aspet, 1988.
BRUNET, M., Les pouvoirs au village. Aspects de la vie quotidienne
dans le Roussillon du XVIIIème siècle. El
Trabucaire. Perpinyà, 1998.
CANTELAUBE, J., "De la forge à bras à
la forge à la catalane: évolution du bas fourneau
de réduction directe du minerai de fer dans les Pyrénées
ariégeoises”. Dins: Actes del 6è Curs
d'Arqueologia d'Andorra. L'obtenció del ferro pel
procediment directe entre els segles IV i XIX, pàg.
9-34. Govern d'Andorra. 2002.
CODINA, O.; BOSCH, J.M.; VILA, A., La farga Rossell. El
zenit de l'obtenció del ferro pel procediment directe.
Govern d'Andorra. 2001.
CODINA, O., De fer et de laine. Economie et société
des vallées andorranes de la fin du XVIe au XIXe
siècle, Tesi doctoral. Universitat de Perpinyà..
Inèdit. Perpinyà, 2002.
CHEVALIER, M., La vie humaine dans les Pyrénées
ariégeoises. M. H. Thenin. París, 1968.
D. A. "Andorra", Dins Llibre de belleses naturals
i artístiques de Catalunya, vol. III. col. Àlbum
Meravella. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona,
1930.
D. A., Memòries de la associació catalanista
d'excursions científiques, vol. VIII, Barcelona,
1888.
D. A., Pays de Sault. Espace, peuplement, population. CNRS.
París, 1989.
DAVASSE, B., Forêts, charbonniers et paysans dans
les Pyrénées de l'est du Moyen Âge à
nos Jours. GEODE, UMR 5602 du CNRS, Université Toulouse
le Mirail. Tolosa, 2000.
ERSKINE, J., Un été dans les Pyrénées
(1837). Loubatière. Portet-sur-Garonne, 1996.
FRANÇOIS, J., Recherches sur les gisements et le
traitement direct des minerals de fer dans les Pyrénées
et particulièrement dans l'Ariège. Carilian
Gœury et V. Dalmont. París, 1843.
GALOP, D., La forêt, l'homme et le troupeau dans les
Pyrénées- 6000 ans d'Histoire de l'environnement
entre Garonne et Méditerranée. GEODE, UMR
5602 du CNRS, Université Toulouse le Mirail. Tolosa,
1989.
IZARD, V., Les montagnes du fer. Eco-histoire de la métallurgie
et des forets dans les Pyrénées méditerranéennes
(de l'antiquité à nos jours). Tesi doctoral.
Université de Toulouse II, Tolosa, 1999. [Informe
inèdit].
LLOVERA, X., "La feixa del Moro (Juberri) i el Neolític
mig-recent a Andorra", dins Tribuna arqueològica,
pàg. 15-24. 1985-86.
MAS, C., Història de la farga. Pagès editors.
Lleida, 2000.
PAILHES, C., Du Carlit au Crabère. Terres et hommes
de frontière. Conseil Général de l'Ariège.
Foix, 2000.
POUJADE, P., (Identité et solidarité dans
les Pyrénées. Essai sur les relations humaines
(XVIe - XIXe siècles). Pyrégraph. Aspet, 2000.
RENDU, C.; CAMPMAJOR, C.; DAVASSE, B. et al. “Premières
traces d'occupation pastorale sur la montagne d'Enveig”.
Dins Travaux de Préhistoire Catalane, 8. pàg.
35-43.
RENDU, C.; CAMPMAJOR, C.; DAVASSE, D. et al., "Archéologie
pastorale et histoire de l'environnement en haute montagne:
l'apport des datations radiocarbone”. Dins 3ème
Congrès International C14 et Archéologie,
Lyon, 6-10 abril 1998, Revue Archéométrie,
13 pàg., Lyon, 1998.
RENDU, C., "La question des orris à partir des
fouilles archéologiques de la montagne d'Enveig (Cerdagne)".
Dins Le paysage rural et ses acteurs, pàg. 245-278.
Presses Universitaires de Perpignan. Perpinyà, 1998.
RICO, Ch., Pyrénées romaines. Essai sur un
pays de frontière (IIIe siècle av. J. C. -
IVe A. P.). Biblioteca de la Casa Velázquez, 14,
Madrid, 1997.
SANLLEHY, M.A. “Le Val d'Aran: la frontière
et les frontières”. Dins: Pays pyrénéens
et pouvoirs centraux. Association des amis des archives
de l'Ariège. Foix, 1993.
SOULET, J.F. La vie quotidienne dans les Pyrénées
sous l'Ancien Régime, du XVIème au XVIIIe
siècle. Hachette. París, 1974.
VIADER, R. Pouvoirs et communautés en Andorre (IXe
- XIVe siècles). Tesi doctoral. Université
de Toulouse le Mirail. Tolosa, 2000.
VIVIER, N. Propriété collective et identité
communale. Les biens communaux en France 1750-1914. Publications
de la Sorbonne. París, 1998.
WORONOFF, D. "Forges prédatrices, forges protectrices".
Dins R.G.P.S.O., pàg. 213-218. París, 1984.
YÁÑEZ, C.; MALGOSA, A.; BURJACHS, F. et al.
El món funerari del V mil•leni a Andorra: la
tomba de Segudet (Ordino). Cypsela, 12 (en curs d'edició).
ZINK, Clochers et troupeaux. Les communautés rurales
des Landes et du Sud-Ouest avant la Révolution. Presses
Universitaires de Bordeaux. Bordeus, 1997. |
|
Patrimoni natural
ADN (ASSOCIACIÓ PER A LA DEFENSA DE LA NATURA), Andorra
Natura. CD-ROM, 4 idiomes. Fundació CaixaBank, Comissió
Nacional Andorrana per a la Unesco i Govern d’Andorra.
Andorra la Vella, 2000.
ADN (ASSOCIACIÓ PER A LA DEFENSA DE LA NATURA) Atles
dels ocells nidificants d’Andorra / Atlas of the Breeding
Birds of Andorra. Coordenades Lambert 1x1. Govern d’Andorra
i Andbanc. Andorra la Vella, 2002.
AMAT, F.; ROIG, J.M., Atlas dels amfibis i rèptils
d’Andorra. Coordenades Lambert 5x5. Ministeri d’Agricultura
i Medi Ambient, Govern d’Andorra. 2001. [Informe inèdit].
ANDRE, M. F., “Les glaciaires rocheux du Spitsberg central
et nordoccidental”. Dins Révue de Géomorphologie
Dynamique. 41-2: 47-63. 1992.
ARGELICH BARÓ, J.; PALAU PUIGVERT, J., “Necessitats
de la recerca en matèria de biodiversitat a Andorra”.
Dins Andorra i l’aprofitament dels recursos naturals,
pàg. 165-190. Actes de la XI Diada Andorrana a la UCE.
SAC (Societat Andorrana de Ciències). Andorra la Vella,
1999.
ARGELICH BARÓ, J.; PALAU PUIGVERT, J., “Àrees
d’importància nacional per als ocells d’Andorra”.
Dins Atlas dels ocells nidificants d’Andorra, pàg.
304-329. ADN. Govern d’Andorra i Andbanc. Andorra la
Vella, 2002.
AYMERICH, P., Distribució de l’almesquera (Galemys
pyrenaicus) al Principat d’Andorra. Fase I. BIOCOM SL
– Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient. Govern
d’Andorra. 2002. [Informe inèdit].
AZUAGA, T.; GÓMEZ-BOLEA, A., “Líquens
d’Andorra terrícoles, humícoles i muscícoles
de l’estatge alpí”. Dins Hàbitats,
1: 30-38. 2000.
BERNARD, L., Recerques geomorfològiques sobre els plans
del sud d´Andorra. Institut d´Estudis Andorrans.
Centre de Perpinyà. Perpinyà, 1987.
BERTRAND, A., Atlas preliminaire des mollusques terrestres
et aquatiques d’Andorre. Coordenades Lambert 5x5. Associació
per a la Defensa de la Natura (ADN). 2000. [Informe inèdit].
BERTRAND, A.; MÉDARD, P., Les ratapenades d’Andorra.
Monografies de l’ADN, 1. Associació per a la
Defensa de la Natura (ADN). Andorra la Vella. 1999.
BESCHEL, R.E., A project to use lichens as indicators of climate
and time. Arctic, 10-1: 60. 1957.
BOLÒS CAPDEVILA, M., La vegetació d’Andorra.
Col•lecció Monografies de geografia, 2. Ministeri
d’Educació, Joventut i Esports. Govern d’Andorra.
Andorra la Vella, 1996.
CARTER, R.; LEROY, S.; NELSON, T.; LAROQUE, C.P.; SMITH, D.J.,
“Dendroglaciological investigations at Hilda Creek Rock
Glacier, Banff National Park, Canadian Rocky Mountains”.
Géographie physique et Quaternaire, 50: 365-371. 1999
CLAMENS, A.; COMINELLI, C. Camí del Madriu. Col•lecció
Pas a pas per Andorra. Associació per a la Defensa
de la Natura (ADN) i Crèdit Andorrà. Andorra
la Vella, 1997.
CREUS, J. “Tendencia secular de la temperatura del mes
de mayo en el Pirineo Oriental”. Notes de Geografia
Física, 20-21: 41-49. 1991.
CHEVALIER, M., Andorra. Barcelona, 1925.
CHUECA CIA, J.; JULIAN ANDRÉS, A., “Datación
de depósitos morrénicos de la Pequeña
Edad del Hielo. Macizo de la Maladeta”. Dins A. Pérez
Alberti et al. (Eds.), Dinámica y evolución
de medios cuaternarios, pàg. 171-182. Xunta de Galicia.
Santiago de Compostela, 1996.
DALMAU AUSÀS, J.; MARINÉ BELLIDO, R., Estudi
de la diversitat ornítica dels boscos andorrans. Secretaria
d’Estat de Medi Ambient, Govern d’Andorra. 1997.
[Informe inèdit]
DALMAU AUSÀS, J.; ROQUET PORTELLA, P. Mapa Forestal
del Principat d’Andorra. Departament de Medi Ambient,
Govern d’Andorra. Andorra la Vella. (1997):
ESTEBAN AMAT, A., “Primeres dades sobre l’evolució
de la vegetació a la vall del Madriu durant l´Holocè
superior”. Annals 1993, pàg. 38-49. Institut
d´Estudis Andorrans. Centre de Barcelona. Barcelona,
1993.
ESTEBAN AMAT, A., Análisis del paisaje durante los
últimos 10000 años en las montañas del
Mediterráneo occidental: ejemplos del Pirineo Oriental
y Sierra Nevada. Tesi Doctoral. Departament de Geografia Física
i Anàlisi Geogràfica Regional. Universitat de
Barcelona. Barcelona, 1995.
FOLCH GUILLÉN, R., (coord.) El patrimoni natural d’Andorra.
Els sistemes naturals andorrans i llur utilització.
Ketres Editora. Barcelona, 1979.
GÓMEZ ORTIZ, A., “Mapa geomorfològic de
la vall del Madriu. Formes glacials i periglacials”.
Annals 1990, pàg. 13-34. Institut d´Estudis Andorrans.
Centre de Barcelona. Barcelona, 1990.
GÓMEZ ORTIZ, A., El relleu d´Andorra. Morfologia
glacial i periglacial. Ministeri de Educació, Joventut
i Esports. Govern d´Andorra. Andorra la Vella, 1996.
GÓMEZ ORTIZ, A.; SHULTE, L.; SALVADOR FRANCH, F., “Contribución
al conocimiento de la deglaciación reciente y morfología
asociada del Corral del Veleta (Sierra Nevada)”. Cadernos
do Laboratorio Xeolóxico de Laxe, 21: 543-558. 1996.
GÓMEZ ORTIZ, A. “Andorra, un mosaic de paisatges
que cal preservar”. Andorra. Anuari socioeconòmic
2001, pàg. 126-134. Banca Privada d’Andorra (BPA).
Andorra la Vella, 2001.
GUIXÉ COROMINES, D., Els mamífers carnívors
d’Andorra. Avaluació dels sistemes de mostreig
i estudi de la distribució, abundància i requeriments
ambientals de les espècies presents. Associació
per a la Defensa de la Natura (ADN), amb el suport del Ministeri
d’Agricultura i Medi Ambient del Govern d’Andorra.
2002. [Informe inèdit].
LLOBET, S., El medio y la vida en Andorra. Consejo Superior
de Investigaciones Científicas. Instituto Juan Sebastián
Elcano. Barcelona, 1947.
MATEO GARCÍA, M., “El sector sudoriental de la
Vall del Madriu: el sistema de circs glacials”. Annals
1992, pàg. 30-32. Institut d’Estudis Andorrans.
Centre de Barcelona. 1992.
MATEO GARCÍA, M., “Introducció a l’estudi
del règim tèrmic de la Vall del Madriu”.
Annals 1993, pàg. 88-102. Institut d’Estudis
Andorrans. Centre de Barcelona. 1993.
MATEO GARCÍA, M., “La vegetació de la
vall del Madriu”. Annals 1994, pàg. 13-37. Institut
d’Estudis Andorrans, Centre de Barcelona. 1996.
MATEO GARCÍA, M., “El método de datación
liquenométrico. La curva de crecimiento del Rhizocarpon
geographicum establecida para el valle del Madriu (Andorra)”.
Dins Procesos biofísicos actuales en medios fríos,
pàg. 327-346. Publicaciones de la Universitat de Barcelona.
1998.
MATEO GARCÍA, M.; GÓMEZ ORTIZ, A., “Oscilaciones
climáticas en el Holoceno histórico. La Pequeña
Edad del Hielo en el valle del Madriu”. Dins Procesos
y formas periglaciares en la montaña mediterránea,
pàg. 81-96. Instituto de Estudios Turolenses. Teruel,
2000.
NINOT, J.M.; CARRERAS, J.; CARRILLO, E.; FERRÉ, A.,
Avaluació de l’interès naturalístic
d’Andorra. Centre de Biodiversitat, Institut d’Estudis
Andorrans. 2002. [Informe inèdit].
NINOT, J.M.; CARRERAS, J.; CARRILLO, E.; FERRÉ, A.,
Mapa dels Hàbitats d’Andorra, escala 1:25.000.
Centre de Biodiversitat, Institut d’Estudis Andorrans.
2003.
PALAU PUIGVERT, J.; ARGELICH BARÓ, J., Natura i ecoturisme
a Andorra: una opció de futur. Crèdit Andorrà.
Andorra la Vella, 1996.
PALOMAR MOLINS, J.; ROS VISUS, X.; AMORÓS BALLESTERO,
M.; TURU MICHELS, V.; NARANJO MARTÍN, X.; FERNÁNDEZ
TERRÓN, J. Estudi de sòls de la Vall del Madriu.
BIOTOP. Comú d’Escaldes-Engordany. 1998.[Informe
inèdit].
PRAT, M., Montagnes et vallées d´Andorra. Étude
geomorphologique. Tesi doctoral. Université de Bordeaux
III. Institut de Géographie. 1980.
SOLÉ SABARÍS, L., Mapa geológico de Andorra
(1/5000). Instituto de Estudios Ilerdenses. Lleida, 1947. |
|